Imma Sánchez - Directora
El Servei Lingüístic ha col·laborat amb els Estudis de Filologia Catalana en diversos projectes com ara Interlingua, materials didàctics de tecnologies lingüístiques per a cursos d’estiu, desenvolupament d’eines lingüístiques, coautoria de manuals universitaris. També ha participat en la direcció de treballs de final de carrera d’estudiants que han volgut saber com funciona un servei lingüístic. Totes les col·laboracions entre professorat i tècnics del Servei han tingut un component d’aprenentatge mutu, de tàndem docent-tècnic, en definitiva, de complicitat professional i de simbiosi perquè la participació s’ha orientat a assolir l’objectiu universitari per excel·lència: la transmissió de coneixement.
Un dels aspectes que des del Servei hem trobat més interessants és que el programa de Filologia Catalana ofereix des que va començar la incorporació d’assignatures relacionades amb l’assessorament lingüístic (correccions, traduccions, etc.) i amb les tecnologies de suport a la llengua (traducció automàtica, memòries de traducció, explotació lèxic, etc.), àmbits molt útils per a la sortida professional dels estudiants que es vulguin dedicar a la llengua de manera més pragmàtica.
]]>Elena Heidepriem, Directora
Des de fa gairebé 10 anys, el Centre de Documentació de la Secretaria de Política Lingüística i el programa de Filologia Catalana de la UOC han mantingut una estreta relació de col·laboració. El Centre ha estat sempre obert als estudiants i professors que volen aprofundir en les temàtiques de sociolingüística, política i planificació lingüístiques, dret lingüístic, didàctica de la llengua i temàtiques afins, sobre les quals disposem del fons documental més extens de Catalunya, i de tot l’Estat espanyol. Així, cada semestre rebem la visita presencial de grups d’alumnes d’aquestes matèries. Durant aquestes visites expliquem als estudiants els recursos del Centre, i la millor manera de treure’n profit, tant dels serveis presencials com dels virtuals. Els professors de la UOC reben atenció personalitzada i serveis a mida de les seves necessitats en docència i recerca. Els estudiants que fan el treball final de carrera en aquestes matèries reben assessorament pel que fa a les cerques bibliogràfiques i els facilitem documents especialitzats. El Centre obté a canvi treballs de professors i alumnes destacats per incrementar el seu fons documental amb literatura grisa, que, a part del seu valor intel·lectual, constitueix un ric fons documental impossible d’aconseguir per canals comercials i d’accés públic. Esperem doncs que aquesta estreta i profitosa col·laboració entre ambdues institucions tingui una llarga durada. Moltes felicitats per la feina feta fins ara i molta sort pels anys a venir!
]]>
http://www.uoc.edu/estudis/graus/lengua_liter_catalana/presentacio/index.html
]]>Universitat Oberta de Catalunya
Avinguda del Tibidabo, 39-45
Barcelona
BLOC 1
A 2/4 de 12 (11.30 h.)ACTE D’OBERTURA
Amb la intervenció dels professors Isidor Marí (UOC) i Joan Pujolar (UOC), directors durant aquests deu anys. Presenta l’acte el professor Salvador Climent (UOC), director de la titulació de Filologia catalana/Grau en Llengua i literatura catalanes.A les 12 (12:00 h.)
CONFERÈNCIA - DEBAT
«Decadència i Renaixença en la història lingüística i cultural de Catalunya: necessitat d’una revisió radical»
A càrrec del professor Joan-Lluís Marfany (University of Liverpool). Presentat pel professor Narcís Figueras (UOC).
A les 2 (14:00 h.)Dinar a peu dret
BLOC 2
A 2/4 de 4 (15:30 h.)EL CAMÍ DE LA RECERCA (I)
Presenten els seus Treballs de final de carrera els antics estudiants de Filologia catalana Anna Balcells, Cristina Gallego i Ferran Teixes, graduats de la UOC.
Modera la taula la prof. Antònia Carré, professora de literatura catalana d’ensenyament secundari i docent col·laboradora de la UOC.
A 2/4 de 5 (16:30 h)Breu pausa
A 3/4 de 5 (16:45 h)EL CAMÍ DE LA RECERCA (II)
Presenten els seus Treballs de final de carrera les antigues estudiants de Filologia catalana Glòria Olivares i Míriam Turró, graduades de la UOC; i la seva recerca doctoral la investigadora Marta Coll-Florit (IN3, UOC).
Modera la taula el prof. Jaume Mateu (UAB), professor de llengua catalana i lingüística, docent col·laborador i antic professor de la UOC.
A 3/4 de 6 (17:45 h.)Pausa - cafè
A 1/4 de 7 (18:15 h.)CONFERÈNCIA
«La Lingüística y el nacionalismo lingüístico español»
A càrrec del professor Juan Carlos Moreno Cabrera (Universidad Autónoma de Madrid). Presenta el professor Joan Pujolar (UOC).
A 2/4 de 8 (19:30 h.)ACTE DE CLAUSURA
Hi intervenen el professor Carles Sigalés (UOC), director dels Estudis d’Arts i Humanitats, i el vicerector d’Ordenació Acadèmica, Pere Fabra.
]]>Isidor Marí – Director
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística. Es tracta d’una cooperació que s’inscriu en el context de les estratègies de multilingüisme de la Unió Europea, que impulsen com una de les actuacions més destacades la constitució de xarxes de càtedres universitàries dedicades a aquesta temàtica.
Emmarcada en els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i més concretament en el programa de filologia, la Càtedra té la funció de promoure activitats de recerca, formació, informació i documentació sobre el multilingüisme com a mitjà de desenvolupament social i econòmic.
Les seves activitats, doncs, promouran la cooperació internacional entre els investigadors i docents d’aquest camp, la reflexió i l’anàlisi interdisciplinària sobre l’evolució de la diversitat lingüística en el context de la mundialització, la creació i difusió de coneixements i propostes que contribueixin a optimitzar els efectes del multilingüisme, i la formació acadèmica en els diversos aspectes del multilingüisme.
Les actuacions inicials de la Càtedra de Multilingüisme se centren en:
Integren la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC Isidor Marí i Miquel Strubell, professors del programa de Filologia Catalana dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.
]]>Jaume Subirana – Director Acadèmic
Quan al gener de 2001 des del Estudis de Filologia Catalana de la UOC vam posar en marxa Lletra vam subtitular-lo “espai virtual de literatura catalana” perquè ens semblava que era la millor manera d’explicar aquell projecte digital que algú podia trobar estrany venint d’una universitat: crear un directori especialitzat sobre la nostra literatura i, alhora, un lloc web amb informació d’elaboració pròpia, creuant-ho tot plegat amb el segell de qualitat acadèmica i amb la mirada i la filosofia en xarxa que la UOC i internet implicaven: sense trepitjar allò que ja existia, destacant (enllaçant) el millor des de les nostres pàgines, amb especialistes darrere dels textos, amb organitzacions públiques i privades que es van anar sumant al projecte.
Aviat, a les pàgines pròpies sobre autors, obres, temes o períodes s’hi van afegir diferents projectes digitals sempre centrats en la confluència entre literatura catalana i internet (la Rambla digital, el premi Lletra, diverses exposicions virtuals, les sessions d’Anatomia, el Música de poetes…). Llavors el subtítol de Lletra va canviar i ara en diem “la literatura catalana a internet”, perquè l’espai ha esdevingut realment el punt central de les nostres lletres a la xarxa, amb dues mil visites diàries, centenars de pàgines, milers d’enllaços i, a partir de 2005, dos socis (l’Institut Ramon Llull i la Institució de les Lletres Catalanes) que han donat estabilitat al projecte i l’han projectat enllà de la nostra llengua amb les versions en castellà (http://www.lletra.com/) i en anglès (http://www.lletra.net/). I perquè ara mateix, sota la direcció de Teresa Fèrriz, Lletra encara amb un nou redisseny l’aventura del 2.0 amb la il·lusió i l’energia d’un vailet a punt de fer els deu anys.
]]>Si ara m’ho miro amb una mica de perspectiva, m’adono de tot el que m’ha aportat la UOC i, en concret, la titulació de Filologia catalana: m’han permès adquirir experiència docent i adaptar els mètodes d’ensenyament a un entorn no presencial.
Paral·lelament, he tingut la sort de coincidir amb alumnes que també m’han enriquit molt: veure, per exemple, com persones jubilades estudien Filologia per ideals de joventut o veure com persones, amb feines del tot allunyades del món de les lletres, es deixen seduir per la UOC i lluiten per canviar la seva vida, m’esperona a intentar fer cada dia més bé la meva feina.
]]>Qui ho diria que ja han passat deu anys! Per a mi, que hagin passat així, volant, vol dir que han estat bons i profitosos. Bons perquè he pogut fer, d’una manera diferent, una de les coses que més m’agrada: intentar transmetre uns coneixements de manera entenedora (benaurats materials didàctics!). I profitosos perquè al mateix temps que he donat, també he rebut. He rebut dels alumnes, sobretot dels alumnes, amb les seves aportacions als debats, les consultes, les seves “confidències”, que la pròpia virtualitat afavoreix d’alguna manera i que crea una complicitat diferent a la de les classes presencials. I també he rebut, naturalment, de la resta de gent virtual (però ben real!) amb qui he compartit aquests anys a la UOC.
És encoratjador que et demanin què més han de fer per continuar estudiant aspectes lingüístics, que no s’estiguin de criticar algun punt del material docent, que recomanin a altres estudiants la lectura d’un llibre determinat. Al cap i a la fi, és encoratjador veure que estudien… i que tots aprenem.
]]>