10 anys de Filologia Catalana a la UOC
Ara que tenim 10 anys…
Isidor Marí
No és l’hora de mirar enrere, sinó de projectar-nos cap a les noves oportunitats i els nous àmbits d’actuació que se’ns obren. Però val la pena tenir present la trajectòria que hem seguit des de l’impuls inicial fins a les aportacions més recents, que ens han permès arribar on som.
La llicenciatura de Filologia Catalana naixia el setembre de 1998 com a plasmació d’un dels compromisos inicials de la UOC: tinc davant meu el document fundacional, la Memòria per al reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya, de 1994, i la Filologia Catalana hi figura entre les primeres titulacions programades. Una previsió ben coherent amb el primer dels principis generals de la UOC, que volia ser una universitat “arrelada a la realitat cultural, social i lingüística de Catalunya”.
Des del primer moment, l’enfocament de la carrera es va concebre no com una oferta més, en aquest cas no presencial, de Filologia Catalana, sinó com una titulació amb perfil propi, que volia tenir en compte el caràcter canviant de l’entorn social i els nous perfils professionals que sorgien. Pel fet de néixer en el marc dels Estudis d’Humanitats i Filologia, sempre hi ha hagut també la voluntat de mantenir una relació estreta entre la llengua, la literatura i el context social i cultural en què es desenvolupen. I tot això, en la perspectiva de projecció internacional que exigeixen el procés de mundialització i la incorporació activa a la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Deu anys després és el moment d’agrair les seves aportacions a tots els qui han contribuït a fer realitat aquells objectius, i que fins i tot els han portat més enllà del que aleshores es podia preveure. Enhorabona i per molts anys més!
La implantació els estudis
Joan Pujolar
La UOC va iniciar els estudis de Filologia catalana l’any 1998 amb un grup pilot de 80 estudiants. Per al professorat, la implantació d’uns nous estudis sempre és una època a recordar; una època en què es va contínuament amb la pistola al pit per arribar a temps a tots els projectes, on no es compten les hores de feina. És un partit de tennis on cal anar tornant mitja dotzena de pilotes que ens retornen contínuament tot rebotant per totes les cantonades de la pista.
En el nostre cas el període d’implantació va coincidir, a més, amb la crisi de les filologies, una mena de “crac del 99” en forma de depressió en la demanda de matrícules. Entre els cursos 1998-1999 i 2002-2003 els matriculats per curs feren l’evolució següent: 182, 141, 132, 104, 114. La dada més alarmant, però, era que el nombre d’estudiants que abandonaven els estudis era superior a la dels que es matriculaven: cada cop érem menys. És per això que el febrer de 2003 vam iniciar un procés de reflexió estratègica amb la Jornada sobre les Noves Professions Lingüístiques i Literàries per tal de plantejar-nos quin sentit tenien aquests estudis en la nova societat globalitzada de la informació i el coneixement. Les conclusions les podeu consultar aquí i han inspirat des d’aleshores l’orientació de la nostra docència.
Mentrestant, anaven arribant amb comptagotes els primers titulats, ja que els nostres estudiants van avançant en els estudis poc a poc. L’estiu del 2002 n’hi va haver dos. En els cursos posteriors van anar augmentant lentament: 5, 8, 14, 13, 16 i 19. Enguany han superat el TFC 13 estudiants i l’estan cursant ara mateix un total de 21. Per tant, ara la UOC ja gradua tants titulats de Filologia catalana com el que més i va en augment: un altre motiu de satisfacció i d’optimisme de cara al futur. A partir del curs 2002-2003, l’augment dels matriculats ha estat una constant (157, 150, 163, 179, 222), cosa que ha ajudat a consolidar aquests estudis tant a la UOC com als Països Catalans en conjunt, ja que actualment la UOC matricula cada curs el 60% de tots els estudiants d’aquesta especialitat.
L’acció docent, un treball d’equip
Narcís Figueras
El funcionament de la UOC en l’àmbit docent, amb un equip de professorat a temps complet relativament reduït i un conjunt ampli de docents col·laboradors, fa que sigui necessària una relació fluïda entre uns i altres. Les matèries tenen èxit quan aquesta vinculació permanent es dóna i l’acció docent és resultat de l’acord entre els professors responsables de les assignatures i els consultors, que atenen els estudiants a les aules virtuals (igualment passa amb els tutors i el seu vincle amb el responsable de titulació). En el marc d’aquesta col·laboració i més enllà de l’orientació de fons de cada matèria (que és responsabilitat de l’equip propi), hom prepara els plans d’aprenentatge que defineixen semestralment l’acció docent i donen sentit a les matèries, i que alhora permeten fer encàrrecs de materials raonats i identificar les millores que el pas del temps i les novetats en la disciplina aconsellen de fer en cada assignatura.
Filologia catalana va estructurar i posar en marxa un procés ordinari de millora docent que suposava tractar sobre diverses matèries cada semestre i que, a més de treballar sobre les millores identificades en cada matèria, permetia incorporar-hi de manera distribuïda els objectius de titulació que havien aflorat en les Jornades sobre noves professions lingüístiques i literàries (2003) i que, vistos des d’ara, eren unes autèntiques competències avant la lettre.
Aquest funcionament es pot dir que ha estat interioritzat per l’equip propi i els docents col·laboradors –sempre es pot fer més, naturalment. Les enquestes dels estudiants reflecteixen un grau de satisfacció general d’aquests envers les matèries de la titulació amb índexs superiors a la mitjana de la UOC (el 75,4% li donen un 4 o un 5 en una escala de cinc punts) i en evolució creixent els darrers quatre semestres. Entre els índexs que contribueixen a aquesta satisfacció el treball del docents col·laboradors compta amb la xifra més elevada (un 78,0% li donen un 4 o un 5 en una escala de cinc punts).
El disseny per competències
Roger Canadell
La construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) comporta diversos canvis substancials tant en l’estructura dels nous graus com en l’organització dels seus objectius. Un dels canvis més visibles que es podrà apreciar en el moment de la implantació definitiva del Grau de Llengua i Literatura Catalanes és l’aparició explícita de les competències que l’estudiant ha d’assolir per tal d’obtenir el títol de grau.
Hom defineix “competència” com a conjunt de coneixements, habilitats, actituds i valors que l’estudiant ha d’adquirir al llarg del procés formatiu. En els darrers anys i en el marc de la titulació de Filologia Catalana, el professorat i els docents col·laboradors de la UOC ja han treballat per dissenyar uns plans docents en els quals els continguts de les assignatures anessin acompanyats de les competències que es pretenia que s’assolissin, però a partir d’ara se situen al centre de tot el procés d’aprenentatge i es visibilitzen com a eix vertebrador. Així, en la nova titulació estan distribuïdes al llarg de les assignatures, ja siguin obligatòries o optatives, i es van assolint progressivament a mesura que aquestes es van superant.
Les competències, que poden ser transversals o específiques en funció de la seva relació més general o més directa amb els coneixements, habilitats, etc. de la titulació, tenen diversos graus d’assoliment, de tal manera que una mateixa competència es pot treballar en diverses assignatures però amb un grau diferent d’aprofundiment. Així, el nivell d’assoliment bàsic d’una competència queda definit en les assignatures cursades durant els primers 120 crèdits i el nivell d’assoliment mitjà o superior es concreta en les assignatures obligatòries i, sobretot, en les optatives que es cursin a partir del cinquè semestre d’estudi.
L’elevada optativitat del Grau en Llengua i literatura catalanes de la UOC vol fer possible que l’estudiant, en funció de les competències assolides en les assignatures optatives, pugui obtenir –acompanyant el seu títol de grau- una de les tres mencions que es proposen (Lingüística, Literària o Cultural i social) que posi de manifest els seus interessos i l’orientació que hagi volgut donar als seus estudis.
La revista Digithum, espai obert
Narcís Figueras
Digithum. Les humanitats en l’era digital és la revista digital dels nostres estudis (ara Estudis d’Arts i Humanitats) que va néixer fa ja deu anys, quan no es parlava entre nosaltres –i menys en l’àmbit humanístic– de revistes en línia, o se’n parlava molt poc. Va ser la primera revista digital de la UOC i al primera a disposar de Dipòsit legal i de ISSN, cosa que permetia als autors citar d’una manera reconeguda els continguts que publicava.
Des del principi la revista va acollir aportacions del professorat i els docents col·laboradors de les nostres titulacions (Humanitats, Filologia catalana, Estudis d’Àsia oriental, Llengües), així com, en alguns casos que es consideraven rellevants, treballs finals de carrera d’estudiants. Reflectia, en certa manera, les preocupacions de la nostra comunitat i s’obria al col·lectiu interessat en les disciplines humanístiques (el seu estudi, ensenyament i difusió, la recerca en aquest àmbit, les novetats metodològiques…) en la seva intersecció amb la societat contemporània que es caracteritza per la presència de les tecnologies digitals.
La constant actualització, la renovació formal, el rigor en l’admissió d’originals i el compliment dels estàndards de revista acadèmica han fet que Digithum hagi estat inclosa en un seguit d’índexs i repertoris autoritzats de revistes científiques. Avui la revisió anònima dels articles rebuts i els mecanismes d’assegurament de la qualitat estan plenament activats i vigents. El Consell editorial l’integren els professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i disposa d’un Consell assessor amb professors i investigadors d’universitats de diversos països.
La revista és, doncs, una eina activa al servei de la comunitat universitària de l’àmbit humanístic català i ofereix els seus continguts a la xarxa en català i en altres llengües (anglès, castellà). La recepció d’originals creix, així com la qualitat i rellevància dels que es publiquen.
El treball final de carrera
Maite Puigdevall
Quan els estudiants arriben al final del llarg camí de la llicenciatura, els queda encara un darrer però important repte a assolir per poder llicenciar-se: el treball final de carrera. Es tracta d’una tasca que han de fer durant dos semestres; el primer semestre, al taller de TFC, preparant tots els aspectes necessaris abans de poder redactar el seu treball: lectures d’altres TFCs, cerca bibliogràfica, redacció d’hipòtesis, exercicis de citació, etc. Serà durant el segon semestre que hauran de posar fil a l’agulla i redactar el treball final amb l’ajuda de tutors i consultors, tenint en compte tot el que han après al llarg de la carrera i també en el seu pas pel taller.
Tots els estudiants afronten el treball amb ganes i il·lusió, sobretot perquè veuen que el final és molt a prop. Però tenen també molt respecte per l’esforç que això els representa, i se senten un xic aclaparats per un munt de preguntes i incògnites. La Cristina, una estudiant que està a punt de llicenciar-se, ens deia això en el seu exercici de reflexió:
Sabré seleccionar convenientment la informació? M’excediré o bé aportaré poca informació? Explicaré convenientment aquestes idees o les deslluiré resumint-les massa, sense concretar res? Aconseguiré establir un discurs que sigui prou apte per transmetre aquestes idees a un públic prou ampli? Aquesta voluntat divulgativa rebaixarà l’esperit crític i filològic del treball? Seré capaç de ser prou crítica i utilitzar adequadament la terminologia filològica? El resultat del TFC serà el d’un text suficientment sintètic i cohesionat? Com evitaré les repeticions innecessàries, atesa la necessitat constant de remetre els lectors a apartats anteriors?
Davant d’aquests dubtes, els professors els diem que les preguntes que es fan són necessàries i formen part del procés de recerca. Efectivament, la situació en la que es troben és la mateixa que la de tot recercador, experimentat o no, davant la sempre complexa tasca de comunicar, a través d’un text acadèmic, les reflexions, troballes i conclusions sobre l’objecte d’estudi. El TFC és doncs el final d’un camí, però potser també el principi d’un altre: el camí de la recerca.
Llengua i literatura catalanes
Joan Pujolar
El procés d’elaboració del nou pla d’estudis de Llengua i literatura catalanes ha estat un repte en molts aspectes. D’una banda, s’imposava la necessitat de plantejar-nos el sentit d’aquests estudis a l’inici del segle XXI. De l’altra, havíem d’estar pendents de les giragonses de la política universitària espanyola d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Finalment, s’havia d’atendre a la planificació universitària de la Generalitat de Catalunya que preveia una reestructuració dels estudis de filologia.
Mentre esperàvem que els polítics de les diverses administracions es decidissin, nosaltres havíem d’intentar dissenyar uns estudis sense saber quan durarien, si caldria o no ensenyar llengües estrangeres, si s’haurien de fer pràctiques o si es mantindrien uns estudis específics de català. Així, nosaltres debatíem l’estructura, els perfils dels titulats i les competències a assolir mentre la majoria d’universitats implantaven plans pilot de tres anys i el govern espanyol decidia que els nous graus serien de quatre anys. Mentre discutíem el mapa d’assignatures, el Consell Interuniversitari de Catalunya discutia quines universitats farien filologies i quines no.
Un cop ja acabat el disseny del pla d’estudis, ens trobàvem amb reunions amb representants dels diversos departaments per discutir criteris conjunts per als futurs estudis. En fi, mentre recorríem aquests camins dubtosos per la mar, vam aconseguir malgrat tot mantenir un rumb basat en unes coordenades bàsiques: a) que els nous estudis havien de formar estudiants capaços d’incorporar-se a la multitud de noves professions que requereixen competències lingüístiques i literàries; b) que s’havia de superar la divisió tradicional entre els estudis de llengua i literatura; c) que s’havien de complementar els estudis teòrics i abstractes amb les competències tècniques i amb el coneixement dels condicionaments socials i econòmics que afecten la llengua, la literatura i les produccions culturals; d) que aquests coneixements i competències havien d’entroncar tant amb la cultura catalana com amb les cultures amb què històricament hem tingut més relació; e) que l’estudiant havia de tenir més llibertat de tria i més responsabilitat sobre el seu procés d’aprenentatge per poder desenvolupar la seva capacitat crítica i f) que s’havia de donar veu a estudiants, consultors, tutors i altres institucions i agents implicats.
El resultat, en tot cas, és el nou grau que podeu consultar ja aquí i que, per alegria nostra, ANECA (l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) va aprovar de forma excepcional en primera instància les darreries de 2008. Ha estat una bona manera de cloure la primera etapa que ha representat la llicenciatura que s’inicià el 1998. Estrictament parlant, però, això no és cap resultat. Només és el començament d’un projecte i els resultats no es començaran a veure fins d’aquí uns anys. Però això sí: iniciem el viatge amb molta il·lusió i amb un entusiasme que esperem i volem poder compartir amb els estudiants.
El desplegament del nou grau
Salvador Climent
El proper més de setembre començarà la docència del nou grau en Llengua i literatura catalanes a la UOC. Aquest primer semestre els estudiants tindran a la seva disposició, és a dir, podran matricular, nou assignatures obligatòries, corresponents als cursos d’inici, més tres optatives. A partir d’aquest moment s’aniran desplegant progressivament tota la resta d’assignatures, de manera que el setembre de 2010 ja s’hauran desplegat totes les obligatòries (amb l’excepció d’alguna de caràcter avançat, com el Treball Final de Carrera) i el febrer de 2012 ja s’haurà desplegat tota la titulació.
Els estudiants de la llicenciatura de Filologia catalana es podran adaptar al nou grau a partir del segon semestre del proper curs. L’adaptació serà fàcil i favorable als interessos dels estudiants i serà molt recomanable fer-la, a menys que l’estudiant tingui els estudis prou avançats com per a poder llicenciar-se en Filologia catalana el febrer de 2013.
Calculem que, seguint un ritme d’estudi estàndard de 18 crèdits per semestre, l’adaptació serà convenient a tots els estudiants que aquest proper setembre no hagin superat més de 175 crèdits de la llicenciatura ja que, com hem dit, aquesta s’extingirà en principi el febrer de 2013. Tanmateix, la UOC preveu posar a disposició dels estudiants dos cursos extraordinaris més en què tindran dret de tutorització i avaluació, i excepcionalment, en casos justificats, docència.
