Jornada: 10 anys de Filologia Catalana a la UOC. El camí de la recerca.
(UOC, 22 de maig de 2009)
El passat dia 22 de maig vam celebrar a la sala d’actes de la seu de la UOC, a l’Avinguda del Tibidabo, la Jornada “10 anys de Filologia catalana. El camí de la recerca”, amb l’objectiu de commemorar els deu anys de la nostra titulació. La jornada era oberta a estudiants, graduats, professorat, docents col•laboradors i equip de gestió i estava concebuda al voltant de l’eix temàtic de la recerca que, junt amb la formació, és l’altre gran camp d’actuació de la comunitat universitària i es desenvolupa en diferents fases (treballs finals de grau, estudis de postgrau i doctorat, tesi doctoral, articles i estudis en jornades, seminaris i congressos).
La jornada pretenia reproduir aquest procés i oferir-ne una mostra que, en gran part, reflectís les activitats i dels interessos de la comunitat de l’àmbit de la llengua i la literatura catalanes a la UOC. Així, es van preveure presentacions de treballs finals de carrera dels nostres graduats, amb la presència dels seus directors -professorat i docents col•laboradors-, la presentació d’una tesi doctoral dirigida des dels nostres Estudis en el marc del programa de doctorat de la nostra universitat, i dues conferències plenàries representatives de diferents facetes dels nostres interessos de recerca, impartides per dos investigadors de relleu que van acceptar amablement la invitació de la UOC.
La jornada es va obrir amb les intervencions de l’actual director del programa de Llengua i literatura catalanes Salvador Climent i dels antics directors Isidor Marí i Joan Pujolar, que van oferir una perspectiva del temps transcorregut, dels objectius assolits i dels reptes que es presenten en el futur immediat. La primera conferència va ser a càrrec del Dr. Joan-Lluís Marfany, professor de la Universitat de Liverpool, que ha publicat recentment un recull de treballs seus sota el nom de Llengua, nació i diglòssia (2008). Marfany ha desenvolupat una trajectòria docent i de recerca a Liverpool i ha fet aportacions rellevants a la reinterpretació de conceptes clau en la història de la literatura catalana entesa “com a testimoni del recorregut històric d’una societat”, així com a la història social de la llengua catalana, entre altres aspectes. En aquest cas es va centrar en la necessària problematització dels conceptes de Decadència i Renaixença. La seva intervenció, presentada pel professor de la UOC Narcís Figueras, va ser seguida per un nombrós públic i va suscitar una estona llarga de col•loqui.
Després d’un dinar a peu dret, la sessió de la tarda s’obrí amb una taula rodona en què es van presentar tres treballs finals de carrera de l’àmbit literari. Moderà la taula la professora de literatura catalana i docent col•laboradora de la UOC Antònia Carré i hi varen intervenir els graduats Anna Balcells, Cristina Gallego i Ferran Teixes, que van exposar el que havia suposat per a ells dur a terme els seus treballs finals de carrera i quines eren les aportacions principals d’aquests. A continuació, una segona taula coordinada pel Dr. Jaume Mateu, professor de llengua catalana i lingüística de la UAB i docent col•laborador de la UOC, va comptar amb les presentacions dels treballs de grau de Glòria Olivares i Míriam Turró, i la recerca doctoral de Marta Coll-Florit, pròxima a llegir-se com a tesi. En totes dues hi va haver preguntes i col•loqui posterior.
Feta la pausa-cafè, la darrera conferència la pronuncià el Dr. Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística general de la Universidad Autónoma de Madrid, que va ser presentat pel professor de la UOC Joan Pujolar. Amb el seu darrer llibre El nacionalismo lingüístico (2008) Moreno Cabrera ha posat en evidència la densa càrrega ideològica que en el context espanyol mantenen aportacions que es presenten com a científiques. En la seva presentació, va comentar detalladament les opinions inserides en dos llibres recents, de divulgació cultural, i en va desmuntar un per un els tòpics i les idees preconcebudes sobre el paper preponderant o la missió històrica del castellà (en detriment, és clar, de les altres llengües peninsulars), idees netament discriminatòries que encara avui impregnen l’opinió pública i la “cultura general” espanyola. També va suscitar una animat col•loqui entre els assistents.
Van cloure la jornada les intervencions del director dels Estudis d’Arts i Humanitats, Carles Sigalés, i del vicerector d’Ordenació Acadèmica, Pere Fabra, en nom de la rectora de la UOC. Una copa de cava oferta als assistents va fer de fermall d’una diada que tots els que ens hi vam implicar activament i els que hi vam participar -que vam ser força gent- recordarem durant molt de temps.
