Montserrat Pascual Pou. Consultora.

Ara deu fer cosa d’uns quatre anys que se’m va oferir la possibilitat de formar part de la UOC, com a consultora de Llengua catalana I. Qui m’havia de dir a mi que, quan era petita, em feien por els ordinadors, que acabaria treballant en una universitat virtual! A priori, la virtualitat em feia pànic, no acabava de veure com funcionava tot plegat i em feia un embolic entre el Tauler, el Fòrum i les PAC.

Si ara m’ho miro amb una mica de perspectiva, m’adono de tot el que m’ha aportat la UOC i, en concret, la titulació de Filologia catalana: m’han permès adquirir experiència docent i adaptar els mètodes d’ensenyament a un entorn no presencial.

Paral·lelament, he tingut la sort de coincidir amb alumnes que també m’han enriquit molt: veure, per exemple, com persones jubilades estudien Filologia per ideals de joventut o veure com persones, amb feines del tot allunyades del món de les lletres, es deixen seduir per la UOC i lluiten per canviar la seva vida, m’esperona a intentar fer cada dia més bé la meva feina.

Carme Bové i Romeu. Consultora i extutora.

Per a mi la UOC representa la intersecció de dues de les meves passions: l’aprenentatge i les TIC. Ja en el moment de la seva creació vaig intentar establir-hi un lligam, Psicopedagogia era l’opció que més m’atreia de les titulacions que en aquell moment s’oferien, però no hi vaig poder accedir des de la meva llicenciatura. La posada en marxa de Filologia Catalana, ara fa 10 anys, em va permetre iniciar la meva trajectòria a la UOC. Em vaig sentir molt feliç de ser-ne tutora i d’acompanyar els estudiants en el seu itinerari formatiu. Després hi he col·laborat des de diverses vessants: la tutoria d’inici, la consultoria de Metodologia de l’ensenyament de llengua, el seguiment de Treballs finals de carrera i altres. Puc assegurar que durant aquests anys he establert lligams molt interessants, he conegut estudiants que han fet aportacions brillants a l’aula i estic convençuda que són excel·lents professionals. Per tot això, em satisfà mantenir aquest contacte amb la UOC, m’ajuda a tenir una visió més àmplia de l’ensenyament de la llengua i em motiva a provar i a experimentar noves formes d’ensenyar i d’aprendre.

Faustino Diéguez Vide. Consultor.

Qui ho diria que ja han passat deu anys! Per a mi, que hagin passat així, volant, vol dir que han estat bons i profitosos. Bons perquè he pogut fer, d’una manera diferent, una de les coses que més m’agrada: intentar transmetre uns coneixements de manera entenedora (benaurats materials didàctics!). I profitosos perquè al mateix temps que he donat, també he rebut. He rebut dels alumnes,  sobretot dels alumnes, amb les seves aportacions als debats, les consultes,  les seves “confidències”, que la pròpia virtualitat afavoreix d’alguna manera i que crea una complicitat diferent a la de les classes presencials. I també he rebut, naturalment, de la resta de gent virtual (però ben real!) amb qui he compartit aquests anys a la UOC.

És encoratjador que et demanin què més han de fer per continuar estudiant aspectes lingüístics, que no s’estiguin de criticar algun punt del material docent, que recomanin a altres estudiants la lectura d’un llibre determinat. Al cap i a la fi, és encoratjador veure que estudien…  i que tots aprenem.

Cecili Garriga Escribano. Tutor i consultor.

Quan compto que fa deu anys que formo part dels estudis de Filologia Catalana a la UOC em sembla mentida. Però si penso en les persones, m’adono de la quantitat d’experiències que he pogut viure dia a dia, i en l’enriquiment personal i professional que m’ha suposat estar en una universitat «virtual», però tan arrelada a la realitat.

I és que el que té més valor per a mi, ha estat la relació amb els estudiants, veure la seva motivació per conèixer la literatura, per entendre els mecanismes de funcionament de la llengua, una motivació que neix d’un desig de saber i d’un amor cap a la pròpia cultura, una motivació que els fa seguir endavant malgrat haver de compaginar l’estudi amb la feina, la família, o les pròpies dificultats derivades de vegades d’anys apartats de l’estudi, o fins i tot de no haver tingut oportunitat de cursar estudis superiors fins ara. I tot això amb un nivell d’exigència altíssim, que fa dels titulats de la UOC persones excel·lentment formades, amb sòlides bases científiques, i alhora conscients de la seva responsabilitat envers la societat.

Per això, davant d’aquest desè aniversari, vull felicitar a totes les persones que formen o han format part dels estudis de Filologia Catalana, i esperonar-los en aquesta nova etapa que s’inaugura, amb l’adaptació dels estudis a l’Espai Europeu, que de ben segur obrirà noves oportunitats als nostres estudis.

Vicent Garcia Perales. Consultor.

Per a mi treballar a la UOC (des del primer semestre de 2005-06) ha estat una de les experiències més exòtiques i enriquidores alhora que he tingut en l’àmbit de la docència. De fa anys m’ha fascinat l’aplicació de les TIC al camp del saber. Així, amb la UOC vaig descobrir aquestes possibilitats reals aplicades a la docència. He de confessar, a més, que part de la metodologia de la UOC, l’he aplicada en les classes presencials de l’altra universitat on treballo i els resultats han estat fabulosos (terminologia PAC, validar una qualificació, materials i continguts distribuïts en mòduls, avaluació continuada…).

És cert que un entorn virtual comparteix poques característiques amb un de presencial. Per això la meva tasca ha anat enriquint-se a mesura que he anat adaptant l’ensenyament-aprenentatge a l’alumnat, qui, per cert, té unes peculiaritats diferents a les que ja estava avesat.

És ben extens l’anecdotari de les meues vivences a la UOC: he conegut personalment alumnes amb qui després he mantingut encara la relació; he conegut a posteriori gent famosa –que vol mantenir l’anonimat–; els viatges a Barcelona fan possible les visites als amics de la capital comtal; coincideixo de consultor amb el meu director de tesi i el meu mestre, qui va fer una conferència durant una trobada presencial i l’he poguda aprofitar perquè la vaig penjar al youtube; faig d’examinador a la seu d’Alacant des que aquesta va començar i això m’ha permès conèixer pràcticament tots els alumnes de la UOC del sud el País Valencià, fet que em fa sentir “comunitat UOC”.

Potser l’anècdota que més m’ha marcat va ser un cas en què vaig puntuar la PAC d’un alumne amb una “D”. Lògicament, aquesta persona es va queixar –d’una manera força contundent– no solament de la consultoria, sinó de la metodologia universitària. Amb l’ajuda de la PRA i els cursos de formació que havia rebut jo a la UOC vam aconseguir una resposta per resoldre el conflicte, de tal manera que insistíem en els objectius docents i que el que preteníem era que l’alumnat aprengués i millorés. A partir d’aleshores vaig comprendre que tothom a la UOC espera treure sempre una “A” en tots els exercicis, més que no pas “una simple C+”

Teresa Vallès Botey. Exconsultora.

Ser consultora dels estudis de Filologia Catalana a la UOC va ser una experiència professional i personal suggerent i enriquidora. Com a docent, em agradar assumir el repte d’adaptar-me a l’entorn virtual i reinventar el meu rol, de planificar amb detall la feina dels alumnes, de repensar les estratègies de motivació, les tasques, l’avaluació, etc. Personalment, vaig aprendre de la tenacitat i la maduresa dels alumnes, de la seva capacitat de superació, de la cordialitat i la professionalitat dels responsables acadèmics, de l’eficàcia de l’equip de gestió. Celebro poder dir que sempre que van sorgir problemes, del tipus que fos, vam treballar conjuntament fins trobar la manera més raonable de resoldre’ls. En definitiva, em vaig trobar a gust en un entorn motivador, amb preocupació per la qualitat i la innovació.

Margarita Garcia Puigbarraca. Consultora.

El record més fort d’aquells primers dies de treball a la UOC, quan encara no existia l’ADSL, era el problema de descarregar al disc dur els exercicis d’expressió oral i enviar les meves correccions orals adjuntades a un missatge. Sempre estava pregant perquè ningú em telefonés en aquell moment i em tallés la comunicació. Crec que mai he parlat tant amb una màquina com des que soc a l’UOC, tant per insultar-la perquè no funciona bé, com per corregir els exercicis dels estudiants.

A la meva família també els feia i els fa gràcia, que continuï parlant amb una màquina. Ara que ens veiem més les cares amb el LANGBlog penso que tinc menys oportunitats d’anar a parar a Sant Boi.

Xavier Rofes Moliner. Exconsultor.

Fent balanç de la meva tasca com a consultor de les assignatures de Lingüística General II i Sintaxi Catalana els anys 2002 a 2005 puc dir que aquest contacte amb la docència ha estat positiu per ampliar la meva experiència personal i professional. L’entorn dels estudis de filologia catalana de la UOC va ser decisiu per a l’èxit de l’empresa, i he d’agrair a Isidor Marí que em fes confiança. Sens dubte el millor record són els estudiants de les meves consultories, que m’encomanaren les seves inesgotables ganes de saber i el seu esperit crític. Em van ensenyar que si ets exigent sempre pots aconseguir fer les coses millor. I ho vaig intentar. L’objectiu que tenia era obrir-los noves perspectives de coneixement: si me’n vaig saber sortir o no, ho han de dir ells. Els agraeixo que volguessin acompanyar-m’hi.

Entre les petites anècdotes diàries del contacte amb els estudiants, m’agrada recordar alguns dels meus exercicis de l’assignatura de Lingüística General II consistents a identificar el funcionament d’algun aspecte gramatical de llengües “exòtiques” (turc, inuit, japonès, basc, etc.) i que es resolien sense saber un borrall d’aquestes llengües. Doncs bé, tot i així sempre feien anar de corcoll tothom i sempre hi havia algú més despistat que cercava desesperadament gramàtiques d’aquestes llengües pensant que allà hi trobaria la solució.