Cristina Gallego Giménez. Titulada i tutora.

Per a mi, la UOC ha estat el repte més important d’aquests darrers anys.

Em vaig matricular als Estudis de Filologia Catalana el febrer de 2000. Nou mil·leni, nou projecte! El que va començar com una ampliació de currículum laboral va esdevenir aviat una passió: el món de la Literatura.

Al llarg de quatre anys em vaig connectar diàriament al campus, amb la por i el neguit del principiant, al començament, saturada de PACs i banderoles vermelles, però amb l’entusiasme de l’estudiant veterà després, que domina el campus i s’hi sent a gust.

Tot i la virtualitat, he conegut molta gent, molts companys, he fet bons amics i, sobretot, n’he tret un gran profit, dels estudis. He après noves formes de treballar, de col·laborar en grups, de fer recerca.

El resultat: noves perspectives de feina i nous enfocaments per a la meva feina habitual.

La Cristina continua vinculada amb la titulació, ara com a tutora.

Martí Ninou Serra. Titulat.

Aquest gener passat ha fet quatre anys que vaig finalitzar els meus estudis de Filologia catalana en aquesta universitat. Vist a distància, i amb el temps suficient per ponderar l’experiència, crec que va ser una de les millors decisions que he pres per tal de completar la meva formació acadèmica.

La UOC em va donar la possibilitat de cursar uns estudis necessaris per completar el meu currículum professional que he desenvolupat en el camp de l’ensenyament. A la vegada, em va permetre adquirir uns coneixements i unes habilitats en les noves tecnologies de la comunicació que d’altra manera m’hauria costat més d’incorporar.

També em cal assenyalar que, malgrat la distància virtual dels estudis, vaig poder contactar de manera agradable amb els consultors, professors i companys d’estudis amb qui compartíem l’interès per la filologia.

Blanca Busquets Oliu. Estudiant.

Estudiar a fons la meva llengua, que també és la meva eina de treball, és un luxe per a mi. Sense la UOC no ho hauria pogut fer perquè jo treballo d’escriptora i de periodista a la vegada i no hauria trobat més hores per anar a la universitat. Amb la UOC, a més de poder estudiar al meu ritme, he entrat en un món que trobo divertit i suggerent, i he fet amics que no hauria dit mai que pogués fer en un entorn aparentment virtual que és molt més real del que sembla.

Montse Solé Truyols. Estudiant.

Quan vaig començar, era tota una novetat estudiar “des de casa”, no només per a mi, també per als meus companys, amics i familiars. Tothom s’ho mirava amb certa curiositat. Avui, no sorprèn ningú; al contrari les tecnologies digitals han esdevingut imprescindibles en tots els àmbits de la nostra vida. Doncs bé, dels meus estudis de filologia a la UOC n’extrec dues conclusions importants: el sistema m’ha permès estar sempre al dia pel que fa als recursos i eines en línia i això de retruc m’ha afavorit professionalment i d’altra banda m’ha permès convertir les meves inquietuds lingüístiques en un sòlid bagatge cultural.

Carles Royo i Bieto. Titulat.

L’any 2000 vaig iniciar els estudis de Filologia catalana vivint a Saragossa: el mètode pedagògic de la UOC ho feia possible. Era ben conscient que començava a endinsar-me en la descoberta d’un món que, d’alguna manera, ja era meu, com a català que sóc. No podia imaginar-me fins a quin punt se m’obririen els camins de recerca intel·lectual, d’inquietuds culturals, de coneixement de la llengua i la cultura que m’han embolcallat des que vaig néixer i de possibilitats professionals. No hi han faltat moments difícils, perquè sempre costa d’aconseguir el que té valor; però el mateix esforç m’ha ajudat a valorar-ho encara més.

Verònica Solà Sànchez. Titulada.

L’any 2004 em vaig plantejar la possibilitat de fer el segon cicle de Filologia Catalana. Ja feia temps que sentia parlar de la UOC com a universitat catalana que oferia un sistema docent adaptat a les necessitats de persones que, com jo, havien de compaginar l’estudi amb altres ocupacions.

Es tractava d’un repte important: reprendre l’hàbit d’estudi, cursar unes matèries que s’ensenyaven per mitjà de les noves tecnologies, adaptar-se a un entorn nou…. tot plegat no ha estat fàcil, és clar, però la satisfacció que m’ha reportat compensa amb escreix els esforços de tota mena que hi he hagut d’esmerçar. I més tenint en compte que l’any 2008, quan havia assolit l’itinerari docent de planificació lingüística, vaig poder optar a una plaça d’assessor/a lingüístic/a que va convocar la corporació local on treballo.

Reconec que aquell pas va ser decisiu per poder treballar, avui, en un camp que m’interessa molt: l’assessorament lingüístic.

Miquel Àngel Arasa. Titulat.

La meva experiència com a estudiant de Filologia catalana ha estat completament positiva. He de dir que mai vaig realitzar els estudis per dedicar-m’hi, ja que sóc veterinari i ja tenia una feina fixa prou satisfactòria en el moment que vaig començar els estudis. Per tant, la titulació no ha aportat res a la meva trajectòria professional; fins i tot, en una provisió d’un lloc de treball a l’Administració Pública vaig tenir el gran desengany que l’Administració de la Generalitat valora igual una llicenciatura en Filologia catalana que un nivell D de català! Ja diuen que el saber no ocupa espai… sobretot a la cartera!

Ara bé, a part d’això, i personalment, la titulació en Filologia catalana representa per a mi una enorme satisfacció personal, i els coneixements adquirits m’ha estat de molt de profit professional i personal: he augmentat l’afecció per la literatura i he “après a llegir”, he adquirit una gran facilitat de redacció de tota classe de documents i això m’ha donat molta seguretat professional en molts aspectes.

Monica Moyano. Titulada.

El setembre de 1999 em vaig matricular a Filologia Catalana a la UOC. En aquell moment era treballadora social d’una residència geriàtrica. Els estudis van donar una altra dimensió al meu temps lliure, molt més profitós. Quan quasi havia acabat la carrera –i també la feina geriàtrica- el 2003, vaig anar de vacances a Xina i donat que necessitaven professors de llengua espanyola, m’hi vaig quedar. Durant dos anys vaig estudiar Filologia des de Beijing de la mateixa manera que ho feia des de Barcelona, i el gener de 2005 vaig acabar-la. Ara sóc professora d’espanyol d’una universitat xinesa gràcies al títol de Filologia Catalana. En principi vaig estudiar Filologia per l’amor que sento envers la literatura catalana i ara és la Filologia Catalana la que m’ha permés estimar un altre país i la seva literatura. Qui s’ho podia imaginar el 1999!