Servei Lingüístic de la UOC

Consorci per a la Normalització Lingüística

Enguany estem de celebracions, la llicenciatura de Filologia Catalana de la UOC fa 10 anys i el Consorci per a la Normalització Lingüística en fa 20. Felicitats a les dues institucions!

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i la UOC hem establert col·laboracions per tal que els estudiants que estan interessats en el nostre camp d’acció poguessin fer el treball final de carrera tutoritzat pel CPNL. El contacte entre els futurs professionals que potser treballaran al Consorci i el fet de poder participar institucionalment en la seva formació és enriquidor per ambdues parts. Dels treballs tutoritzats volem destacar algunes experiències relacionades amb l’ensenyament de la llengua i també amb l’estudi sociolingüístic de localitats de Catalunya.

Web del Consorci per a la Normalització Lingüística: http://cpnl.cat/

Cecili Garriga Escribano. Tutor i consultor.

Quan compto que fa deu anys que formo part dels estudis de Filologia Catalana a la UOC em sembla mentida. Però si penso en les persones, m’adono de la quantitat d’experiències que he pogut viure dia a dia, i en l’enriquiment personal i professional que m’ha suposat estar en una universitat «virtual», però tan arrelada a la realitat.

I és que el que té més valor per a mi, ha estat la relació amb els estudiants, veure la seva motivació per conèixer la literatura, per entendre els mecanismes de funcionament de la llengua, una motivació que neix d’un desig de saber i d’un amor cap a la pròpia cultura, una motivació que els fa seguir endavant malgrat haver de compaginar l’estudi amb la feina, la família, o les pròpies dificultats derivades de vegades d’anys apartats de l’estudi, o fins i tot de no haver tingut oportunitat de cursar estudis superiors fins ara. I tot això amb un nivell d’exigència altíssim, que fa dels titulats de la UOC persones excel·lentment formades, amb sòlides bases científiques, i alhora conscients de la seva responsabilitat envers la societat.

Per això, davant d’aquest desè aniversari, vull felicitar a totes les persones que formen o han format part dels estudis de Filologia Catalana, i esperonar-los en aquesta nova etapa que s’inaugura, amb l’adaptació dels estudis a l’Espai Europeu, que de ben segur obrirà noves oportunitats als nostres estudis.

Vicent Garcia Perales. Consultor.

Per a mi treballar a la UOC (des del primer semestre de 2005-06) ha estat una de les experiències més exòtiques i enriquidores alhora que he tingut en l’àmbit de la docència. De fa anys m’ha fascinat l’aplicació de les TIC al camp del saber. Així, amb la UOC vaig descobrir aquestes possibilitats reals aplicades a la docència. He de confessar, a més, que part de la metodologia de la UOC, l’he aplicada en les classes presencials de l’altra universitat on treballo i els resultats han estat fabulosos (terminologia PAC, validar una qualificació, materials i continguts distribuïts en mòduls, avaluació continuada…).

És cert que un entorn virtual comparteix poques característiques amb un de presencial. Per això la meva tasca ha anat enriquint-se a mesura que he anat adaptant l’ensenyament-aprenentatge a l’alumnat, qui, per cert, té unes peculiaritats diferents a les que ja estava avesat.

És ben extens l’anecdotari de les meues vivences a la UOC: he conegut personalment alumnes amb qui després he mantingut encara la relació; he conegut a posteriori gent famosa –que vol mantenir l’anonimat–; els viatges a Barcelona fan possible les visites als amics de la capital comtal; coincideixo de consultor amb el meu director de tesi i el meu mestre, qui va fer una conferència durant una trobada presencial i l’he poguda aprofitar perquè la vaig penjar al youtube; faig d’examinador a la seu d’Alacant des que aquesta va començar i això m’ha permès conèixer pràcticament tots els alumnes de la UOC del sud el País Valencià, fet que em fa sentir “comunitat UOC”.

Potser l’anècdota que més m’ha marcat va ser un cas en què vaig puntuar la PAC d’un alumne amb una “D”. Lògicament, aquesta persona es va queixar –d’una manera força contundent– no solament de la consultoria, sinó de la metodologia universitària. Amb l’ajuda de la PRA i els cursos de formació que havia rebut jo a la UOC vam aconseguir una resposta per resoldre el conflicte, de tal manera que insistíem en els objectius docents i que el que preteníem era que l’alumnat aprengués i millorés. A partir d’aleshores vaig comprendre que tothom a la UOC espera treure sempre una “A” en tots els exercicis, més que no pas “una simple C+”

Teresa Vallès Botey. Exconsultora.

Ser consultora dels estudis de Filologia Catalana a la UOC va ser una experiència professional i personal suggerent i enriquidora. Com a docent, em agradar assumir el repte d’adaptar-me a l’entorn virtual i reinventar el meu rol, de planificar amb detall la feina dels alumnes, de repensar les estratègies de motivació, les tasques, l’avaluació, etc. Personalment, vaig aprendre de la tenacitat i la maduresa dels alumnes, de la seva capacitat de superació, de la cordialitat i la professionalitat dels responsables acadèmics, de l’eficàcia de l’equip de gestió. Celebro poder dir que sempre que van sorgir problemes, del tipus que fos, vam treballar conjuntament fins trobar la manera més raonable de resoldre’ls. En definitiva, em vaig trobar a gust en un entorn motivador, amb preocupació per la qualitat i la innovació.

Margarita Garcia Puigbarraca. Consultora.

El record més fort d’aquells primers dies de treball a la UOC, quan encara no existia l’ADSL, era el problema de descarregar al disc dur els exercicis d’expressió oral i enviar les meves correccions orals adjuntades a un missatge. Sempre estava pregant perquè ningú em telefonés en aquell moment i em tallés la comunicació. Crec que mai he parlat tant amb una màquina com des que soc a l’UOC, tant per insultar-la perquè no funciona bé, com per corregir els exercicis dels estudiants.

A la meva família també els feia i els fa gràcia, que continuï parlant amb una màquina. Ara que ens veiem més les cares amb el LANGBlog penso que tinc menys oportunitats d’anar a parar a Sant Boi.

Xavier Rofes Moliner. Exconsultor.

Fent balanç de la meva tasca com a consultor de les assignatures de Lingüística General II i Sintaxi Catalana els anys 2002 a 2005 puc dir que aquest contacte amb la docència ha estat positiu per ampliar la meva experiència personal i professional. L’entorn dels estudis de filologia catalana de la UOC va ser decisiu per a l’èxit de l’empresa, i he d’agrair a Isidor Marí que em fes confiança. Sens dubte el millor record són els estudiants de les meves consultories, que m’encomanaren les seves inesgotables ganes de saber i el seu esperit crític. Em van ensenyar que si ets exigent sempre pots aconseguir fer les coses millor. I ho vaig intentar. L’objectiu que tenia era obrir-los noves perspectives de coneixement: si me’n vaig saber sortir o no, ho han de dir ells. Els agraeixo que volguessin acompanyar-m’hi.

Entre les petites anècdotes diàries del contacte amb els estudiants, m’agrada recordar alguns dels meus exercicis de l’assignatura de Lingüística General II consistents a identificar el funcionament d’algun aspecte gramatical de llengües “exòtiques” (turc, inuit, japonès, basc, etc.) i que es resolien sense saber un borrall d’aquestes llengües. Doncs bé, tot i així sempre feien anar de corcoll tothom i sempre hi havia algú més despistat que cercava desesperadament gramàtiques d’aquestes llengües pensant que allà hi trobaria la solució.

Cristina Gallego Giménez. Titulada i tutora.

Per a mi, la UOC ha estat el repte més important d’aquests darrers anys.

Em vaig matricular als Estudis de Filologia Catalana el febrer de 2000. Nou mil·leni, nou projecte! El que va començar com una ampliació de currículum laboral va esdevenir aviat una passió: el món de la Literatura.

Al llarg de quatre anys em vaig connectar diàriament al campus, amb la por i el neguit del principiant, al començament, saturada de PACs i banderoles vermelles, però amb l’entusiasme de l’estudiant veterà després, que domina el campus i s’hi sent a gust.

Tot i la virtualitat, he conegut molta gent, molts companys, he fet bons amics i, sobretot, n’he tret un gran profit, dels estudis. He après noves formes de treballar, de col·laborar en grups, de fer recerca.

El resultat: noves perspectives de feina i nous enfocaments per a la meva feina habitual.

La Cristina continua vinculada amb la titulació, ara com a tutora.

Martí Ninou Serra. Titulat.

Aquest gener passat ha fet quatre anys que vaig finalitzar els meus estudis de Filologia catalana en aquesta universitat. Vist a distància, i amb el temps suficient per ponderar l’experiència, crec que va ser una de les millors decisions que he pres per tal de completar la meva formació acadèmica.

La UOC em va donar la possibilitat de cursar uns estudis necessaris per completar el meu currículum professional que he desenvolupat en el camp de l’ensenyament. A la vegada, em va permetre adquirir uns coneixements i unes habilitats en les noves tecnologies de la comunicació que d’altra manera m’hauria costat més d’incorporar.

També em cal assenyalar que, malgrat la distància virtual dels estudis, vaig poder contactar de manera agradable amb els consultors, professors i companys d’estudis amb qui compartíem l’interès per la filologia.

Blanca Busquets Oliu. Estudiant.

Estudiar a fons la meva llengua, que també és la meva eina de treball, és un luxe per a mi. Sense la UOC no ho hauria pogut fer perquè jo treballo d’escriptora i de periodista a la vegada i no hauria trobat més hores per anar a la universitat. Amb la UOC, a més de poder estudiar al meu ritme, he entrat en un món que trobo divertit i suggerent, i he fet amics que no hauria dit mai que pogués fer en un entorn aparentment virtual que és molt més real del que sembla.