Montse Solé Truyols. Estudiant.
Quan vaig començar, era tota una novetat estudiar “des de casa”, no només per a mi, també per als meus companys, amics i familiars. Tothom s’ho mirava amb certa curiositat. Avui, no sorprèn ningú; al contrari les tecnologies digitals han esdevingut imprescindibles en tots els àmbits de la nostra vida. Doncs bé, dels meus estudis de filologia a la UOC n’extrec dues conclusions importants: el sistema m’ha permès estar sempre al dia pel que fa als recursos i eines en línia i això de retruc m’ha afavorit professionalment i d’altra banda m’ha permès convertir les meves inquietuds lingüístiques en un sòlid bagatge cultural.
L’any 2000 vaig iniciar els estudis de Filologia catalana vivint a Saragossa: el mètode pedagògic de la UOC ho feia possible. Era ben conscient que començava a endinsar-me en la descoberta d’un món que, d’alguna manera, ja era meu, com a català que sóc. No podia imaginar-me fins a quin punt se m’obririen els camins de recerca intel·lectual, d’inquietuds culturals, de coneixement de la llengua i la cultura que m’han embolcallat des que vaig néixer i de possibilitats professionals. No hi han faltat moments difícils, perquè sempre costa d’aconseguir el que té valor; però el mateix esforç m’ha ajudat a valorar-ho encara més.
L’any 2004 em vaig plantejar la possibilitat de fer el segon cicle de Filologia Catalana. Ja feia temps que sentia parlar de la UOC com a universitat catalana que oferia un sistema docent adaptat a les necessitats de persones que, com jo, havien de compaginar l’estudi amb altres ocupacions.
La meva experiència com a estudiant de Filologia catalana ha estat completament positiva. He de dir que mai vaig realitzar els estudis per dedicar-m’hi, ja que sóc veterinari i ja tenia una feina fixa prou satisfactòria en el moment que vaig començar els estudis. Per tant, la titulació no ha aportat res a la meva trajectòria professional; fins i tot, en una provisió d’un lloc de treball a l’Administració Pública vaig tenir el gran desengany que l’Administració de la Generalitat valora igual una llicenciatura en Filologia catalana que un nivell D de català! Ja diuen que el saber no ocupa espai… sobretot a la cartera!
El setembre de 1999 em vaig matricular a Filologia Catalana a la UOC. En aquell moment era treballadora social d’una residència geriàtrica. Els estudis van donar una altra dimensió al meu temps lliure, molt més profitós. Quan quasi havia acabat la carrera –i també la feina geriàtrica- el 2003, vaig anar de vacances a Xina i donat que necessitaven professors de llengua espanyola, m’hi vaig quedar. Durant dos anys vaig estudiar Filologia des de Beijing de la mateixa manera que ho feia des de Barcelona, i el gener de 2005 vaig acabar-la. Ara sóc professora d’espanyol d’una universitat xinesa gràcies al títol de Filologia Catalana. En principi vaig estudiar Filologia per l’amor que sento envers la literatura catalana i ara és la Filologia Catalana la que m’ha permés estimar un altre país i la seva literatura. Qui s’ho podia imaginar el 1999!