Montserrat Pascual Pou. Consultora.
Ara deu fer cosa d’uns quatre anys que se’m va oferir la possibilitat de formar part de la UOC, com a consultora de Llengua catalana I. Qui m’havia de dir a mi que, quan era petita, em feien por els ordinadors, que acabaria treballant en una universitat virtual! A priori, la virtualitat em feia pànic, no acabava de veure com funcionava tot plegat i em feia un embolic entre el Tauler, el Fòrum i les PAC.
Si ara m’ho miro amb una mica de perspectiva, m’adono de tot el que m’ha aportat la UOC i, en concret, la titulació de Filologia catalana: m’han permès adquirir experiència docent i adaptar els mètodes d’ensenyament a un entorn no presencial.
Paral·lelament, he tingut la sort de coincidir amb alumnes que també m’han enriquit molt: veure, per exemple, com persones jubilades estudien Filologia per ideals de joventut o veure com persones, amb feines del tot allunyades del món de les lletres, es deixen seduir per la UOC i lluiten per canviar la seva vida, m’esperona a intentar fer cada dia més bé la meva feina.
