Vicent Garcia Perales. Consultor.
Per a mi treballar a la UOC (des del primer semestre de 2005-06) ha estat una de les experiències més exòtiques i enriquidores alhora que he tingut en l’àmbit de la docència. De fa anys m’ha fascinat l’aplicació de les TIC al camp del saber. Així, amb la UOC vaig descobrir aquestes possibilitats reals aplicades a la docència. He de confessar, a més, que part de la metodologia de la UOC, l’he aplicada en les classes presencials de l’altra universitat on treballo i els resultats han estat fabulosos (terminologia PAC, validar una qualificació, materials i continguts distribuïts en mòduls, avaluació continuada…).
És cert que un entorn virtual comparteix poques característiques amb un de presencial. Per això la meva tasca ha anat enriquint-se a mesura que he anat adaptant l’ensenyament-aprenentatge a l’alumnat, qui, per cert, té unes peculiaritats diferents a les que ja estava avesat.
És ben extens l’anecdotari de les meues vivences a la UOC: he conegut personalment alumnes amb qui després he mantingut encara la relació; he conegut a posteriori gent famosa –que vol mantenir l’anonimat–; els viatges a Barcelona fan possible les visites als amics de la capital comtal; coincideixo de consultor amb el meu director de tesi i el meu mestre, qui va fer una conferència durant una trobada presencial i l’he poguda aprofitar perquè la vaig penjar al youtube; faig d’examinador a la seu d’Alacant des que aquesta va començar i això m’ha permès conèixer pràcticament tots els alumnes de la UOC del sud el País Valencià, fet que em fa sentir “comunitat UOC”.
Potser l’anècdota que més m’ha marcat va ser un cas en què vaig puntuar la PAC d’un alumne amb una “D”. Lògicament, aquesta persona es va queixar –d’una manera força contundent– no solament de la consultoria, sinó de la metodologia universitària. Amb l’ajuda de la PRA i els cursos de formació que havia rebut jo a la UOC vam aconseguir una resposta per resoldre el conflicte, de tal manera que insistíem en els objectius docents i que el que preteníem era que l’alumnat aprengués i millorés. A partir d’aleshores vaig comprendre que tothom a la UOC espera treure sempre una “A” en tots els exercicis, més que no pas “una simple C+”
