Xavier Rofes Moliner. Exconsultor.
Fent balanç de la meva tasca com a consultor de les assignatures de Lingüística General II i Sintaxi Catalana els anys 2002 a 2005 puc dir que aquest contacte amb la docència ha estat positiu per ampliar la meva experiència personal i professional. L’entorn dels estudis de filologia catalana de la UOC va ser decisiu per a l’èxit de l’empresa, i he d’agrair a Isidor Marí que em fes confiança. Sens dubte el millor record són els estudiants de les meves consultories, que m’encomanaren les seves inesgotables ganes de saber i el seu esperit crític. Em van ensenyar que si ets exigent sempre pots aconseguir fer les coses millor. I ho vaig intentar. L’objectiu que tenia era obrir-los noves perspectives de coneixement: si me’n vaig saber sortir o no, ho han de dir ells. Els agraeixo que volguessin acompanyar-m’hi.
Entre les petites anècdotes diàries del contacte amb els estudiants, m’agrada recordar alguns dels meus exercicis de l’assignatura de Lingüística General II consistents a identificar el funcionament d’algun aspecte gramatical de llengües “exòtiques” (turc, inuit, japonès, basc, etc.) i que es resolien sense saber un borrall d’aquestes llengües. Doncs bé, tot i així sempre feien anar de corcoll tothom i sempre hi havia algú més despistat que cercava desesperadament gramàtiques d’aquestes llengües pensant que allà hi trobaria la solució.
